Fauna i Flora

FAUNA

És la propia de la muntanya mitjanament alta. Sobretot lo que més destaca són les grans poblacions d'aus carronyaires que aprofiten la gran intensitat de ramaderia de la vall.

els mamífers que hi han són: conills, llebres, porc senglar,teixó etc

les aus a destacar són: el voltor,trencalos,perdiu blanca, perdiu xerra, perdiu roja

FLORA

Si poden trobar tres tipus de vegetació totalment diferentes el solà que hi ha la alzinar de muntanya. La vegetació de ribera que hi ha el clop,salze. I a mesura que vas pujant ja trobes els prats i muntanyes.

Restaurants,allotjaments i museus

Llessui

-Hostal Andreva

-Pensió Trilla

-Restaurant Casa Kiko

-Ecomuseu del pastor

Saurí

- Allotjament rural independent Casa Font

-Allotjamanet rural independent Casa Perramon

Bernui

- Restaurant Casa Joana

Caregue

-Allotjament rural independent Casa Roset

-Allotjament rural independent Casa Bellera

Escàs

- Allojtament rural independent Casa Coix

Surp

-Allotjament rural independent Lo paller del Coc

-Formatges i iogurts d'ovella Casa Mateu

Altron

-Hotel Roch

-Hotel Pensió Vall d'Àssua

-Allotjament rural independent l'Era de Sansa

-La peça d'Altron formatges de pagès

Llibres del camí

Alguns dels indrets que trobareu durant les caminades tenen un simbolisme especial als llibres. Poden fer que la nostra imaginació es lliuri amb les històries passades que s'expliquen senitr les Veus del Pamano o acabar a la muntanya de Serresaltes sentir el fred que esporonava la Conxa escales amunt a la plaça del pallarés que són alguns dels moments que es poden trobar.

Recursos econòmics

La ramaderia

Es el que gira al voltant del poble ja que abans era la principal font per on entraven els diners i encara continuen entrant els diners amb algunes cases.

Al juny venien els xolladors a treure la llana després es feia lo formatge després de la mesada de l'orri i després s'aviaven a la muntanya fins al següent Tots Sants.

Avui en dia es deixen els ramats de les ovelles fins el 29 de setembre les tanquen amb una pleta i les van triant.
Les vaques entren cap allà a la primera o segona setmana de juny i no les treuen fins al 4 d'octubre aquell dia es trien cada amo arreplega les seves i les baixe fins al poble amb camió a peu.

Les egues entren mes o menos quan les vaques i no les treuen fins que no neva.

L'agricultura

l'Agricultura a tots els pobles de la Vall d'Àssua sempre a estat de subsistència per l'autoconsum. L'alçada i les pastures no deixaven perque ere molta pendent.

Els oficis

De tots els oficis que es feien que en van sortir els noms de les cases poder el més important era l'ofici de xollador ja que abans en aquelles epoques la llana era molt apreciada per la gent.
Durant un mes formavedn colles i podiven xollar fins a deu mil auvelles entre deu persones.

Fàbriques

Hi havien dos fabriques de llana i una de fideus. La fàbrica de llana que estava a Rialp. Al principi tot el procés que comporta fer teixit de llana es feia manualment però després ja van nar fent amb màquines.

Bon Jovi - It's My Life (music video)

Malgrat les transformacions que han patit al llarg dels segeles, les parts originals conservades presenten un aparell de carreus (pedres rectangulars) allargats, ben tallats i dipositats de manera molt ordenada. És el cas de les esglèsies de Llessui, de Torre, de Bernui, de Sauri, Meneurí o Sorre.

Història de mossèn Nofre i la Mare de Déu de Bernui

"D'ell n'expliquen que un any

van anar a Bernui a fer pregàries perquè no plovia.

Van anar a la Mare de Déu

de Bernui i ell deia:

-Sortiu a veure si plou.

La gent sortive al carrer i

encara res: un sol que matave. I torna a resar i resar.

I a ultima hora no van poder sortir de pluja!

Això ho he sentit explicar molt. La Mare de Déu de

Bernui servis per quan la terra està esdragafa de tanta sequedat.

I tambés és advocada de les parteres.

Diuen: "en temps de gran sequedat,

quan la terra està esdregadam si aigua us ham

demanat, s'ha vist prestament regada."

Testimoni de Sorre

como explicarte - la pegatina

"Gat Rumberu", La Pegatina (videoclip oficial)

Bon Jovi - We Weren't Born To Follow

La vall d'Àssua com a escenari de bruixes

"Jo els vaig menar al boch de Biterna, lo qual trobaren en la Montanya de Monsén de la Vall d'Asso en forma de un boch, y allí li prestarem sagrament y homenatge, y ell nos o féu a tots per detràs, y diguems que fassem mal, que ell mos daria cinch sous cada setmana, y feunos renegar Déu y la Verger Maria, fent-nos fer la creu en terra y aprés calsigantla y scopir al Cel; e aprés nos ne tornarem de nit a cavall en uns cabrons així com hi eren anats".

La vall d'Àssua com a escenari de bruixes

Aquest document de l'any 1592 forma part d'un procés judicial contra Caterina Picona d'Estac. En aques cas, qui confessa haver-la dut davant el boch de Biterna, davant del diable en forma de cabró, és en Gabriel Mora del mateix poble que l'acusada. Només es una petita mostra documentada d'un procés contra bruixeria, una mostrta dels molts processos que van incoar.se per aquestes èpoques. I és que, segons en Jaume Oliver, la bruixeria era bàsicament una subersió contra el vassallage als senyors feudals i, això, tenint en compte que el senyor era com un Déu, es pagava amb la mort i la tortura. De cap de les manera es podia permetre que homes i dones retessin vassallatge al dimoni en compte del senyor feudal, que confessessin practicar la sodomia, prohibida per l'església, o que trenquessin l'ordre canònic establert dels temps de festa i de treball amb reunions nocturnes. A la vall d'Àssua, sigui perque hi havia el senyor feudal de casa Julià D'altron o sigui perquè era vianda del temps, trobem en la toponímia indrets coengut com El forat de les Bruixes i, dins la memòria popular, tota una sèries d'històries, relacionades amb les bruixes, que s'han anat explicant fins als nostres dies.

Més que la meva sang - Lax'n'Busto

Ultima parada

Ultima parada

Els caçadors encantats

Riu de Monestero

Després de fer una pujada , arribem a un petit replà des d'on es poden observar de més a prop la mítica muntanya dels Encantats

Els estrats de les calcàries del Devonuà, replegats i verticalitzats, formen part del flanc sud del sinclinal de Llavorsí i es pden identificar a la punta nord o Petit Encantat. A l'enforcadura que separa els dos cims bessons, que s'emmirallen en les aigües de l'estany, es distingeixen dues puntes rocoses. El geòlegs els anomenen gendarmes, monòlits típics de les crestes d'origen glacial, més petits que les agulles., però segons la llegeda són dos caçadors que van queda encantats per no complir els seus deures religiosos el dia de Sant Maurici.

Parada 9

Novena parada

Canals d'allaus

Contraforts de la roca de l'Estany

Un cop hem creuat el barranc de Subenuixm el camí arriba a una zona plana enmig del bosc. Ens trobem al peu dels contraforts de la roca de l'Estany, constituïda per pissares del Devonià, com es pot comprovar en els afloriments de la vora del camí.

A l'altra banda de l'estany de St Maurici s'aixeca, imponent, la cresta del Pui Pla. El cim és l'inici de la carena del solà d'Espot. Tot aquest llarg vessant és solcat per nombrosos canals que són recorregut per les allaus en anys de neu abundant.

Parada 8

vuitena parada

Troncs encorbats

Ribera de Subenuix

Passat el mirade de l'estany, el camí planeja fins que arriba al camí que puja al Partarró d'Espot. Després descendeix suament i s'endinsa en el bosc del vessant del sud llac de Sant Maurici.

Abans del barranc de Subenuix el camí fa un revolt perquè deixem els granits i tornem a les pissares.

Parada 7

Setena parada

Roques de les Obagues de Ratera

De tornada agafem un desviament indicat am el rètol E. Obagues de Ratera que trobarem a la dret, tot just acabada la baixada de la pista d'Aimtges després de deixr el refugi.

Un cop superat el llindar rocós que separa la art ala de les valls de Ratera i d'Amitges veurem el petit estany de les Obagues, darrere del qual les roques granítiques presenten una superfície completament poilida per l'acció del gel. Les superfícies de poliment coincideixen en aquest cas amb els plans de diàclasi de granit, fet que accentua encara més la forma arrodonida d'aquestes roques. Seguint el camí podrem observa unes roques amb una forma arrodonida molt característica que sobresurten enmig dels prats. La seva forma recorda l'ovella., per això reen el nom de moltonades

Parada 6

Sisena parada

Agulles de granit

Estany d'Aimtges

Dins el massís granític s'ha desenvolupat una xarxa de fractures diàclasis, amb dues orientacions predominants, gairebé perpendiculars. Els plans d'aquestes fractures estan ben exposats al llarg del camí que va del refugi dels estanys. Al peu de les abruptes parets es troben els estanys Gran d'Amitges, Barbs i la Munyidera. Aquest estanys, originats per la subreexcavació glacial del substrat rocós, poden arribar a tenir fondàries considerables en relació a la superfície. El Gran d'Aimtges té 25 metres, però alguns arriben a sobrepassar els 100 metres, com el Negre de Peguera, de 117 metres de profunditat.

Parada 5

Cinquena Parada

Quars, feldspat i mica

Refugi d'Aimtges

Arribats al refugi destaca, impressionant, el relleu granític marcat per crestes retallades i pics piramidals.

EL PONT D'ARCALÍS-Pregària per fer ploure

Parada 4

Cuarta parada

Aigüestortes

Estany de Ratera

La cua de l'estany de Ratera està reblerta de sediments i ha esdevingut una plana, això fa que el riu divagui i es torni tortuós, d'aquí ve el mot "aigüestortes".

Parada 3

Tercera parada

Modelat glacial i tarteres

Pista d'Amitges

Un cop deixat el replà de la cascadam el camí senfila fins a trobar de nou la pista d'Amitges a l'Ordigal.

L'indret on ens trobem no es gaire recomanable a l'hivern ja que som al mig d'un canal d'allaus.

Davant nostre s'obren, d'esquerra a dreta, les dues marcades valls, Monestero i Subenuix, separades per la carena que va des de la roca de l'Estany fins al pic Morto. Totes dues presenten un perfil transversal en forma de U, típic de l'erosió glacial. i tenen en capçalera molt ben delimitada per les retallades crestes que envolten els circs.

A la vall de Monestro s'aprecia un esglonament des de la base del circ, al peu del pic de Peguera fins ben a prop de l'estany de St Maurici. Aquesta estructura esglaonada reflecteix el moviment de l'antiga glacera en desplaçarse sobre el substrat rocós de la vall.

Parada 2

segona parada

La Vall suspesa
Cascada de Ratera

Reculem fins a la caseta i agafem el camí de Ratera, que voreja l'estany fins que arribem a un replà que fa de mirador de la casacada.


La cascada de Ratera salva el desnivell entre St Maurici i la petita vall de Ratera, la qual està suspesa a causa de l'erosió difrencial de les glaceres quaternàries . Això és degut a que el substrat de Ratera és granític i , per tant, més resisten a l'erosió que les pissarres.

Parada 1

La primera parada

Un estany de fons de vall

Sant Maurici

L'estany de Sant Maurici és el punt de sortida de l'itinierari. Es troba barrat per una presa construïda l'any 1953 per a l'aprofitament hidroelèctric.

Durant les èpoques glacials, Sant Maurici va ser el punt d'acumulació de gel provinent de les glaceres que baixaven de les valls de Ratera i Amitges pel nord i de les de Monestero i Subenuix pel sud, fet que va provocar la sobreexcavació d'un cubeta allargadam avui ocupada per l'estany. A la caseta d'informació veurem un plató explicatiu sobre el glacisme.

Mapa geològic del Parc Nacional d'Aigüestortes i el llac de Sant Maurici

Inici: Estany de Sant Maurici

Final: estany de Sant Maurici
Accés: Espot
Recorregut: estany de Sant Maurici -cascada de Ratera- estany de Ratera- refugii estanys d'Amitges-estany de les Obagues de Ratera- mirador de l'estany- ribade Subenduix -estany de Sant Maurici. Distància: 6 h de caminada Mitjà:a peu, es recomana agafar el servei públic de transport d'Espot a St.Maurici perquè els vehicles privats s'han de deixara l'entrada del Parc, 4 km abans de l'Estany
Excursió: Espot- Llessui;41 km de pista, 2 hores i 30 min. En vehicle tot terreny de motor; És recomanable la BTT, especialment si després en recullen a Llessui. Durada: l'itinerari pot durarde mig a un dia, l'excursió un dia.
Temporada: final de la primavera, estiu i tardor.
Observacions: l'itinerari es troba dins d'un espai natural declarat Parc Nacional, per tant cal complir la normativa de protecció.
Lectura complementària: *Història natural dels països catalans, geologia I ("Els testimonis de la serralada herciniana als països catalans",P.Santanach i els altres; "la Conca de la noguera pallaresa", M.Losantos i J.Palau).

*Fauna del Pallars Sobirà, J.Canut i J.M.Barrero (itinerari 6)
*La Vall d'Àssua, N.Garcia i altres (itinerari 17)
*I molts altres llibres que podeu trobar a la casa del parc

LES ROQUES DE L'INFERN

L'itinerari passa pel cor del Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici, a la capçalera del riu escrita, formada pels granits del massís de la Maladeta. Aquests granits provenen del magma que es va caldejar a "l'infern" abans d'ascendir i intruir, durant el permià inferior,les roques sedimentàries previament formades, situades a l'extrem occidental del sinclinal de Llavorsí, a la zona axial dels Pirineus.

La geologia

A la vall d'Àssua hi trobem dos tipus de roques que són força antigues, ja que s'originaren majoritàriament entre 570 i 310 milions d'anys enrere, durant l'era Pirmària. Les pedres més abudants són calcàries,gresos i pissarres, que es van dipositar en l'antic oceà. L'altre tipus de roca és el granit, resultat de la cristalització del magma.
Les roques

De més antigues a més modernes, trobema la vall d'Àssua les següents roques (vegeu el mapa geologic).
Gresos i pissarres de Caregue
Aquestes roques, fresques i monotomes, es troben a la vasant nord de la vall (roc de Moror- serrad'Arquer-serratde Cortinos) i pertanyen al Cambrià i Ordovicià. Els gresos provenen de la cimentació de sorres acomulades en el mar. Les pissarres sónles argiles, que s'han "cuit" a elevades condicionsde pressió i temperatura.

Contes de la Vall d' Àssua

• El Cantallops de Vanesa Freixa i Eva Lluvich
• Un Dia amb L'Àssua de Vanesa Friexa i Eva Lluvich

Novel·les relacionades amb la Vall d'Àssua

• Mel i Metzina de Maria Barbal. L'acció te lloc a Olp, poble veí d'Altron.
• Pedra de Tartera, també de Maria Barbal. La protagonista es de casa Pona d'
  Altron.
• Verd Madu d'en Josep Viros. Retrata un Llesui que ha comença a patir els grans canvis jque el menarien al despoblat actual
• Les veus del Pamano de Jaume Cabré
• Pais íntim de Maria Barbal.
• Catorze Generacions d'una casa pairal del Pallars de Monserrat de Moner
  
• 
  

La paraula Àssua té un origen bascoide amb el significat de "pedregada", un lloc de pedres.
Fa pocs anys era coneguda perquè al capdamunt de la vall hi havia una estació d'esquí. Avui es coneix per la seva bellesa, per un espai corre de puntetes, sense fer soroll, i també , perquè forma part del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Aquest es el blog de l'Aida i la Tresa. Es tracta de la vall d'Àssua. Aquesta es l'imatge de una part de montanya de la vall. Poc a poc ja anirem posant informació de la vall i també imatges.