domingo, 30 de mayo de 2010

Ultima parada







Ultima parada


Els caçadors encantats

Riu de Monestero


Després de fer una pujada , arribem a un petit replà des d'on es poden observar de més a prop la mítica muntanya dels Encantats


Els estrats de les calcàries del Devonuà, replegats i verticalitzats, formen part del flanc sud del sinclinal de Llavorsí i es pden identificar a la punta nord o Petit Encantat. A l'enforcadura que separa els dos cims bessons, que s'emmirallen en les aigües de l'estany, es distingeixen dues puntes rocoses. El geòlegs els anomenen gendarmes, monòlits típics de les crestes d'origen glacial, més petits que les agulles., però segons la llegeda són dos caçadors que van queda encantats per no complir els seus deures religiosos el dia de Sant Maurici.

Parada 9


Novena parada


Canals d'allaus


Contraforts de la roca de l'Estany


Un cop hem creuat el barranc de Subenuixm el camí arriba a una zona plana enmig del bosc. Ens trobem al peu dels contraforts de la roca de l'Estany, constituïda per pissares del Devonià, com es pot comprovar en els afloriments de la vora del camí.


A l'altra banda de l'estany de St Maurici s'aixeca, imponent, la cresta del Pui Pla. El cim és l'inici de la carena del solà d'Espot. Tot aquest llarg vessant és solcat per nombrosos canals que són recorregut per les allaus en anys de neu abundant.

Parada 8




vuitena parada


Troncs encorbats

Ribera de Subenuix


Passat el mirade de l'estany, el camí planeja fins que arriba al camí que puja al Partarró d'Espot. Després descendeix suament i s'endinsa en el bosc del vessant del sud llac de Sant Maurici.
Abans del barranc de Subenuix el camí fa un revolt perquè deixem els granits i tornem a les pissares.

Parada 7




Setena parada






Roques de les Obagues de Ratera




De tornada agafem un desviament indicat am el rètol E. Obagues de Ratera que trobarem a la dret, tot just acabada la baixada de la pista d'Aimtges després de deixr el refugi.

Un cop superat el llindar rocós que separa la art ala de les valls de Ratera i d'Amitges veurem el petit estany de les Obagues, darrere del qual les roques granítiques presenten una superfície completament poilida per l'acció del gel. Les superfícies de poliment coincideixen en aquest cas amb els plans de diàclasi de granit, fet que accentua encara més la forma arrodonida d'aquestes roques. Seguint el camí podrem observa unes roques amb una forma arrodonida molt característica que sobresurten enmig dels prats. La seva forma recorda l'ovella., per això reen el nom de moltonades

Parada 6









Sisena parada

Agulles de granit
Estany d'Aimtges

Dins el massís granític s'ha desenvolupat una xarxa de fractures diàclasis, amb dues orientacions predominants, gairebé perpendiculars. Els plans d'aquestes fractures estan ben exposats al llarg del camí que va del refugi dels estanys. Al peu de les abruptes parets es troben els estanys Gran d'Amitges, Barbs i la Munyidera. Aquest estanys, originats per la subreexcavació glacial del substrat rocós, poden arribar a tenir fondàries considerables en relació a la superfície. El Gran d'Aimtges té 25 metres, però alguns arriben a sobrepassar els 100 metres, com el Negre de Peguera, de 117 metres de profunditat.

viernes, 28 de mayo de 2010

Parada 5







Cinquena Parada




Quars, feldspat i mica



Refugi d'Aimtges

Arribats al refugi destaca, impressionant, el relleu granític marcat per crestes retallades i pics piramidals.

miércoles, 26 de mayo de 2010

Parada 4




Cuarta parada
Aigüestortes
Estany de Ratera



La cua de l'estany de Ratera està reblerta de sediments i ha esdevingut una plana, això fa que el riu divagui i es torni tortuós, d'aquí ve el mot "aigüestortes".

Parada 3




Tercera parada
Modelat glacial i tarteres

Pista d'Amitges

Un cop deixat el replà de la cascadam el camí senfila fins a trobar de nou la pista d'Amitges a l'Ordigal.

L'indret on ens trobem no es gaire recomanable a l'hivern ja que som al mig d'un canal d'allaus.


Davant nostre s'obren, d'esquerra a dreta, les dues marcades valls, Monestero i Subenuix, separades per la carena que va des de la roca de l'Estany fins al pic Morto. Totes dues presenten un perfil transversal en forma de U, típic de l'erosió glacial. i tenen en capçalera molt ben delimitada per les retallades crestes que envolten els circs.


A la vall de Monestro s'aprecia un esglonament des de la base del circ, al peu del pic de Peguera fins ben a prop de l'estany de St Maurici. Aquesta estructura esglaonada reflecteix el moviment de l'antiga glacera en desplaçarse sobre el substrat rocós de la vall.

Parada 2

segona parada

La Vall suspesa
Cascada de Ratera

Reculem fins a la caseta i agafem el camí de Ratera, que voreja l'estany fins que arribem a un replà que fa de mirador de la casacada.


La cascada de Ratera salva el desnivell entre St Maurici i la petita vall de Ratera, la qual està suspesa a causa de l'erosió difrencial de les glaceres quaternàries . Això és degut a que el substrat de Ratera és granític i , per tant, més resisten a l'erosió que les pissarres.

Parada 1


La primera parada
Un estany de fons de vall
Sant Maurici
L'estany de Sant Maurici és el punt de sortida de l'itinierari. Es troba barrat per una presa construïda l'any 1953 per a l'aprofitament hidroelèctric.
Durant les èpoques glacials, Sant Maurici va ser el punt d'acumulació de gel provinent de les glaceres que baixaven de les valls de Ratera i Amitges pel nord i de les de Monestero i Subenuix pel sud, fet que va provocar la sobreexcavació d'un cubeta allargadam avui ocupada per l'estany. A la caseta d'informació veurem un plató explicatiu sobre el glacisme.

Mapa geològic del Parc Nacional d'Aigüestortes i el llac de Sant Maurici


miércoles, 12 de mayo de 2010




Inici: Estany de Sant Maurici

Final:
estany de Sant Maurici
Accés:
Espot
Recorregut:
estany de Sant Maurici -cascada de Ratera- estany de Ratera- refugii estanys d'Amitges-estany de les Obagues de Ratera- mirador de l'estany- ribade Subenduix -estany de Sant Maurici. Distància: 6 h de caminada Mitjà:a peu, es recomana agafar el servei públic de transport d'Espot a St.Maurici perquè els vehicles privats s'han de deixara l'entrada del Parc, 4 km abans de l'Estany
Excursió: Espot- Llessui;41 km de pista, 2 hores i 30 min. En vehicle tot terreny de motor; És recomanable la BTT, especialment si després en recullen a Llessui. Durada: l'itinerari pot durarde mig a un dia, l'excursió un dia.
Temporada:
final de la primavera, estiu i tardor.
Observacions:
l'itinerari es troba dins d'un espai natural declarat Parc Nacional, per tant cal complir la normativa de protecció.
Lectura complementària
: *Història natural dels països catalans, geologia I ("Els testimonis de la serralada herciniana als països catalans",P.Santanach i els altres; "la Conca de la noguera pallaresa", M.Losantos i J.Palau).

*Fauna del Pallars Sobirà, J.Canut i J.M.Barrero (itinerari 6)
*La Vall d'Àssua, N.Garcia i altres (itinerari 17)
*I molts altres llibres que podeu trobar a la casa del parc

LES ROQUES DE L'INFERN

L'itinerari passa pel cor del Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici, a la capçalera del riu escrita, formada pels granits del massís de la Maladeta. Aquests granits provenen del magma que es va caldejar a "l'infern" abans d'ascendir i intruir, durant el permià inferior,les roques sedimentàries previament formades, situades a l'extrem occidental del sinclinal de Llavorsí, a la zona axial dels Pirineus.