Fauna i Flora

FAUNA

És la propia de la muntanya mitjanament alta. Sobretot lo que més destaca són les grans poblacions d'aus carronyaires que aprofiten la gran intensitat de ramaderia de la vall.

els mamífers que hi han són: conills, llebres, porc senglar,teixó etc

les aus a destacar són: el voltor,trencalos,perdiu blanca, perdiu xerra, perdiu roja

FLORA

Si poden trobar tres tipus de vegetació totalment diferentes el solà que hi ha la alzinar de muntanya. La vegetació de ribera que hi ha el clop,salze. I a mesura que vas pujant ja trobes els prats i muntanyes.

Restaurants,allotjaments i museus

Llessui

-Hostal Andreva

-Pensió Trilla

-Restaurant Casa Kiko

-Ecomuseu del pastor

Saurí

- Allotjament rural independent Casa Font

-Allotjamanet rural independent Casa Perramon

Bernui

- Restaurant Casa Joana

Caregue

-Allotjament rural independent Casa Roset

-Allotjament rural independent Casa Bellera

Escàs

- Allojtament rural independent Casa Coix

Surp

-Allotjament rural independent Lo paller del Coc

-Formatges i iogurts d'ovella Casa Mateu

Altron

-Hotel Roch

-Hotel Pensió Vall d'Àssua

-Allotjament rural independent l'Era de Sansa

-La peça d'Altron formatges de pagès

Llibres del camí

Alguns dels indrets que trobareu durant les caminades tenen un simbolisme especial als llibres. Poden fer que la nostra imaginació es lliuri amb les històries passades que s'expliquen senitr les Veus del Pamano o acabar a la muntanya de Serresaltes sentir el fred que esporonava la Conxa escales amunt a la plaça del pallarés que són alguns dels moments que es poden trobar.

Recursos econòmics

La ramaderia

Es el que gira al voltant del poble ja que abans era la principal font per on entraven els diners i encara continuen entrant els diners amb algunes cases.

Al juny venien els xolladors a treure la llana després es feia lo formatge després de la mesada de l'orri i després s'aviaven a la muntanya fins al següent Tots Sants.

Avui en dia es deixen els ramats de les ovelles fins el 29 de setembre les tanquen amb una pleta i les van triant.
Les vaques entren cap allà a la primera o segona setmana de juny i no les treuen fins al 4 d'octubre aquell dia es trien cada amo arreplega les seves i les baixe fins al poble amb camió a peu.

Les egues entren mes o menos quan les vaques i no les treuen fins que no neva.

L'agricultura

l'Agricultura a tots els pobles de la Vall d'Àssua sempre a estat de subsistència per l'autoconsum. L'alçada i les pastures no deixaven perque ere molta pendent.

Els oficis

De tots els oficis que es feien que en van sortir els noms de les cases poder el més important era l'ofici de xollador ja que abans en aquelles epoques la llana era molt apreciada per la gent.
Durant un mes formavedn colles i podiven xollar fins a deu mil auvelles entre deu persones.

Fàbriques

Hi havien dos fabriques de llana i una de fideus. La fàbrica de llana que estava a Rialp. Al principi tot el procés que comporta fer teixit de llana es feia manualment però després ja van nar fent amb màquines.

Bon Jovi - It's My Life (music video)

Malgrat les transformacions que han patit al llarg dels segeles, les parts originals conservades presenten un aparell de carreus (pedres rectangulars) allargats, ben tallats i dipositats de manera molt ordenada. És el cas de les esglèsies de Llessui, de Torre, de Bernui, de Sauri, Meneurí o Sorre.

Història de mossèn Nofre i la Mare de Déu de Bernui

"D'ell n'expliquen que un any

van anar a Bernui a fer pregàries perquè no plovia.

Van anar a la Mare de Déu

de Bernui i ell deia:

-Sortiu a veure si plou.

La gent sortive al carrer i

encara res: un sol que matave. I torna a resar i resar.

I a ultima hora no van poder sortir de pluja!

Això ho he sentit explicar molt. La Mare de Déu de

Bernui servis per quan la terra està esdragafa de tanta sequedat.

I tambés és advocada de les parteres.

Diuen: "en temps de gran sequedat,

quan la terra està esdregadam si aigua us ham

demanat, s'ha vist prestament regada."

Testimoni de Sorre

como explicarte - la pegatina